DHUB sessions. Escola d'Ulm: Introducció
El 1953, l’HfG Ulm va representar un canvi de paradigma en el concepte de disseny i el seu ensenyament. La penúria econòmica i moral de l’Europa de la postguerra, lluny de significar un handicap, va impulsar un replantejament del significat del disseny des d’una llibertat inaudita per l’època. L’HfG va aprofitar aquest moment per repensar què significa dissenyar.
En primer lloc Ulm va comprendre que la nostra societat es basa radicalment en la indústria i que la indústria forma part de la nostra cultura. Va separar radicalment els ensenyaments artístics de l’aprenentatge del disseny, en un moment que la majoria de les escoles de disseny eren escoles d’arts aplicades. Les seves preocupacions no van sorgir del no res sinó que tenien l’arrel en la tradició d’algunes empreses, com ara Thonet o AEG.
El dissenyador Yves Zimmermann, editor de tots els llibres d’Otl Aicher en castellà amb l'editorial Gustavo Gili, ens parlarà de la seva relació amb el fundador de l’HfG.
Teresa–M. Sala i Josep Maria Martí ens parlaran de l’evolució de l’aprenentatge de la creació artesanal al disseny al llarg del segle XX.
La principal preocupació de l’Hfg va ser el «com», la metodologia del disseny com a disciplina científica. D’això se’n desprèn la seva predilecció pels sistemes, més enllà dels objectes individuals. Una de les claus del seu èxit va ser la relació amb la indústria. Grans empreses que van revolucionar el disseny de l’època van mantenir relacions amb l’escola d’Ulm, especialment Braun, Lufthansa, Gardena i fins i tot Olivetti.
Klaus Klemp, historiador del disseny i director d’exposicions del Museu d’Arts Decoratives de Frankfurt, ens parlarà de la relació privilegiada que va
tenir l’escola amb Braun, l’evolució de l’empresa amb Dieter Rams, director del departament de disseny de producte, i els seu paral·lelisme amb Apple.
Actualment assistim al pas d’una societat industrial, enfocada a una producció més gran i més barata, a una societat del coneixement, orientada als serveis. La primera és quantitativa mentre que la segona és qualitativa i inclou el concepte d’interacció, d’intercanvi d’informació. Entre la fundació de l’HfG i el moment actual, veiem un paral·lelisme en aquest canvi de paradigma, en el qual novament caldrà repensar què significa dissenyar.
Gui Bonsiepe, antic alumne i professor de l’HfG, ens parlarà d’aquest moment de crisi des de la seva perspectiva, i finalment Andrés Ortiz, de Bestiario, ens introduirà en el disseny d’interfícies.
